Perdre fa mal. De vegades és una persona. D’altres, és la salud de part del nostre cos, de la nostra identitat, inclús de la nostra terra.
El dol no sempre porta flors o enterraments. En ocasions es presenta en forma de silenci, de preguntes sense resposta, de cansament o de ràbia.
I tot i que el dol és universal, no el vivim tots de la mateixa manera. No és una tasca senzilla, però existeixen diferents formes d’atravesar-lo i camins distints per aprendre a conviure amb la pèrdua.
Las fases del dol: més enllà d’una línia recta
Existeixen diversos models que intenten explicar el dol com a procés. No perquè sigui una fórmula màgica, sinó perquè posar-li nom al caos ajuda a transitar-lo.
Model Kübler-Ross:
· Negació
· Ràbia
· Tristesa
· Acceptació
M. de Bowlby:
· Shock
· Anhel
· Desorganització
· Reorganització
M. de Worden (tasques):
· Acceptar la realitat de la pèrdua
· Sentir el dolor
· Adaptar-se a un món sense aquella persona
· Recolocar emocionalment l’ésser estimat
Model de Neimeyer:
· Evitació
· Processament emocional i cognitiu
· Acomodació i reorganització de la vida
No importa amb quin model t’identifiques més. Tots ens recorden una cosa: el dol és un procés i cada persona necessita el seu temps per ” ACCEPTAR”
El dol que ningú veu: la pèrdua de salut
Una malaltia greu, degenerativa, crònica o un diagnòstic inesperat pot marcar l’inici d’un dol silenciós.
A partir d’aquell moment, tant el pacient com el seu entorn, acostumen a experimentar les distintes fases del dol conjuntament.
Emocions que emergeixen:
· Ràbia contra metges, Déu, o un/una mateix/a.
· Culpabilitat, vergonya, tristesa.
· Negociació amb promeses o pactes.
· Depressió pel que va ser i el que no serà.
· Acceptació quan hi ha recolzament suficient.
Quan cuidar fa emmalaltir: el dol del cuidador
Especialment en malalties com l’Alzheimer, la pèrdua és doble: marxa la persona que coneixes i tu mateix pots anar perdent-te en el rol de cuidador.
El suport emocional i psicològic es converteix en imprescindible o molt necessari.
Dol corporal: quan el teu cos ja no és el que era
El dol també apareix davant una amputació, una malaltia que altera el teu cos o inclús els canvis físics que arriben amb el pas dels anys (arrugues, canes, etc.)
No tan sols es perden funcions sinó una part del cos, també canvia la forma en que les persones es perceben a sí mateixes i es relacionen amb els demés.
Altes tipus de dol que també marquen
No totes les pèrdues es veuen a simple vista, però això no les fa menys vàlides. Aquestes experiències també mereixen ser nombrades.
Pèrdua per abandonament
Si algú que era important per a tu marxa de la teva vida sense acomiadar-se, sense explicació o sense possibilitat de tancament. La ferida queda oberta, plena de preguntes. Començar un nou camí per recuperar la confiança en tu mateix/a i en els vincles, no serà fàcil sense recolzament i en ocasions ajuda professional.
La síndrome del niu vuit
Quan els fills marxen de casa, moltes mares i pares senten un buit difícil d’explicar. Canvia el rol, el ritme i el sentit de molts dies.
Reconectar amb un mateix i obrir espai a noves etapes pot ser tot un repte.
La pèrdua de la feina
Més enllà de l’ingrés econòmic, la feina també representa identitat, rutina i pertinença. Perdre-la pot vindre acompanyada d’una sensació de que un/a ja no és útil o una falta de propòsit.
En aquest cas s’haurà de treballar per reconstruir el valor personal per obrir-se a noves oportunitats.
La jubilació forçada
En ocasions no decidim nosaltres la retirada laboral i la jubilació pot deixar un sentiment de buit difícil d’assimilar. La persona pot sentir-se descol·locada amb tant temps lliure i sense un propòsit
Fracassos professionals o financers
Metes que no s’acompleixen, somnis que es trenquen, inversions que no surten bé. tot això també és una pèrdua.
Això pot provocar por a obrir-se a noves experiències.
🛠️Recursos i recomanacions
No totes les pèrdues es veuen a simple vista, però això no les fa menys vàlides. Aquestes experiències també mereixen ser nombrades .
💡 El dol no es “cura” però si s’acompanya. I quan és ben acompanyat, els beneficis són reals.
🔹 Teràpia psicològica especialitzada en dol
Entendre què t’està passant, expressar emocions, recol·locar la pèrdua, recuperar energia vital.
🔹 Grups de recolzament i associacions
Escolta i ser escoltada des de l’empatia. Disminueix la sensació d’aïllament.
🔹 Escriure, crear, ritualitzar
Ritualitzar comiats, escriure cartes, crear homenatges. Dona forma al dolor.
🔹 Cuidar el cos
Descansar, menjar, mou-re’s. Més regulació emocional i claredat mental.
🔹 Dona’t permís per sentir (i també per parar)
No estàs obligada a estar bé. Alternar dolor amb pauses també és sa.
🤍 En resum…
El dol “normal” o “ideal” no existeix. Existeix el teu. I si l’habites amb amor, acompanyament i respecte, és possible que un dia el dolor no desaparegui … però deixi de fer mal com ara.
Segueix-nos al nostre instagram amb més contingut com aquest a Gemma Duaso (@gdspsico) o explora els nostres serveis de psicologia.